Alimentació 2009: Reclamacions i propostes

Unió de pagesos, sindicat de pagesos, demana un pla estratègic (Agost 2009) per regular el sector a 40 anys vista. El que volen es facilitar una pujada i estabilització dels preus que els paguen les distribuïdores. Sembla que s’ha endurit el debat tal com mostren els fets violents en una manifestació a  Reus (Octubre 2009) .

Primer parlo de la Política Agrària Comuna a Catalunya, la situació mundial, la intervenció en els preus demanada pels pagesos, el que paga als pagesos catalans, també sobre el conflicte entre distribuïdores i pagesos i els reptes que afronta el sector alimentari català.

Després indico les dades sobre tendències mundials que dona l’observatori de preus la UE, així com les causes que dona la UE per la reducció dels preus dels aliments i les seves corresponents propostes.

Per acabar explico la difícil situació pagesia catalana el 2009 i dono la meva opinió sobre com afrontar temes com la competència, el medi ambient i el desenvolupament rural.

xina

Sabem més sobre el moviment dels cossos celestes que del sòl que trepitgem. Leonardo da Vinci

La PAC (Política Agrària Comuna) a Catalunya

L’agricultura té un paper molt important en la conservació del món rural i dins dels objectius de la política agraria comuna precisament hi ha que els pagesos pugin guanyar-se la la vida dignament. D’altres objectius, definits a nivell de la UE (Unió Europea) i aplicats pels estats membres, són animar a conseguir productes d’alta qualitat a reu raonable i facilitar noves oportunitats de desenvolupament rural.

productors-europeus
Distribució de la producció europea | Font: UE

Situació mundial

  • 70% població índia desnodrida
  • 1 vol d’arròs em va costar 0’10€ (en un restaurant turístic de la Xina)
  • Creixament de la població ha sigut dels 5.000 milions al 1990 als 8.000 milions estimats al 2020
  • La PAC ha fet d’Europa el 2n exportador i el 1r importador mundial.

poblaciomundial

Intervenció en els preus demanada pels pagesos

Unió de Pagesos demana la intervenció de l’Administració en els preus amb la fixació dels marges de les distribuïdores. Ho justifiquen per la posició de domini del mercat per part de la distribució.

top distribuidors
Quot ade mercat de les principals 5 distribuïdores de cada estat membre | Font: Unió de Pagesos

Quant es paga als pagesos catalans?

Segons declaracions de membres d’Unió de Pagesos a “el Periodico”:

  • «Nos pagan a 35 céntimos el kilo de aceite, menos que 20 años atrás»
  • «Unos 150 euros por 150 cajas de calabacines»
  • «20 céntimos el kilo de manzanas»
  • «A menos de 6 euros el kilo de avellana y a 42 lo vi en el Corte Inglés»

Val la pena dedicar-s’hi?«Es imposible, no da. Las grandes empresas se lo comen todo». origen prodcutes importats
Productes que s’importen a la UE | Font: UE

Conflicte: Distribuïdores i Pagesos

  • Unió de Pagesos defensa els interessos dels productors locals
  • Els supermercats i grans superfícies són els qui tenen més poder alhora de fixar els preus dels aliments, per volum de vendes i superfície comercial.
  • El mercat de menjars preparats i precuinats ha crescut.
  • Els pagesos majoritàriament venen el seu producte a les grans distribuïdores
  • Ni pagesos ni distribuïdores defensen els interessos dels consumidors.

Reptes que afronta el sector alimentari català

  • Han augmentat els costos de producció
  • Carrefour, Caprabo (Eroski) y Mercadona suposen el 56% de la distribució catalana
  • Demanda de preus per sota del cost de producció local
  • Falta transparència en el mercat: Hi importacions massives amb etiquetatge deficient que no indiquen ni que són ni d’on venen.

quotes catalunya

Tendències mundials segons l’Observatori de preus la UE

La tendència que marca l’observatori de preus de la UE és que augmentin els preus la següent dècada. Hi ha hagut 30 anys de descens dels preus, trencats per un increment ràpid al 2007 i posterior reducció ràpida al Abril de 2008.

Factors estructurals evolució del preu

  • Població mundial
  • PIB països emergents
  • Incorporació de nous mercats

Factors temporals fixació del preu

  • Clima (per mi és estructural)
  • Facilitat o restriccions comercials
  • Preus energètics
  • Canvis de divisa
  • Especulació
    votalitat-expeculacio

Causes d’increment dels preus

  • Creixement de la demanda mundial
  • Estacionalitat de la producció
  • Augment dels preus del petroli
  • Clima desfavorable per la producció
  • Restriccions als països exportadors
  • Canvi de divises desfavorable
  • Especulació en mercats de futurs (exemple bio-combustibles)

Causes de reducció dels preus

  • Reducció del preu en productes derivats
  • Clima favorable per la producció
  • Reducció dels preus del petroli
  • Eliminació de restriccions als països exportadors
  • Eliminació de quotes de producció

Problemes identificats des de la UE i les seves propostes

Tensions contractuals entre els diferents actors per la provisió alimentaria. Des de la falta de transparència fins a l’increment de volatilitat dels preus, passant per la poca integració dels mercats. Per això proposa:

  • Millorar les relacions contractuals entre els actors de la provisió alimentaria per incrementar la competència.
  • Incrementar la transparència entre els preus dels estats membres.
  • Millora la competència del mercat europeu per evitar pressions dels distribuïdors locals

Font: UE

Sector Agroalimentari Català el 2009

  • Vendes netes 2008: 18.000 milions d’euros.
  • La indústria agroalimentària catalana té un pes primordial en el complex industrial català:15,7%.
  • 71.900 llocs de treball.
  • 3.000 establiments amb assalariats.
  • El 22% del conjunt de la indústria agroalimentària d’Espanya.
  • Catalunya és el primer clúster agroalimentari dins de les regions d’Europa.

(font Tastum 2009)

Jo crec que la intervenció en els marges de les distribuïdores no afavoriria ni a consumidors ni a distribuïdors

Un blog diu que amb la pagesia tothom s’hi veu amb cor: expropiacions de terres de conreu sense tenir en compte la productivitat, restriccions d’aigua de rec, restriccions de quotes de producció, imposició de la distribució, etc… Un altre diu que la societat no fa cas i ja esta cansada de les demandes pagueses (Reus no es el camí).


Dones de 3 detinguts en una manifestació pagesa aquest Octubre de 2009 a Reus. Anna Maria, era la més emocionada, va plorar però va parar i va cridar, “Visca la terra” i la gent la va aplaudir molt | Font: delcamp.cat

Preu de venta i cost de producció

El preu de venta al consumidor final no informa del preu de producció.. Com qualsevol empresa, les distribuïdores s’intentaran comprar al preu de producció mínim i vendre al preu màxim al que estigui disposat el client.

Quan la diferencia entre aquest dos preus (preu de producció mínim i preu de venta màxim) és molt gran pot indicar una falta de competència. La solució és augmentar-la, facilitar-la, ajudar a competir amb els que posen uns preus elevats.

Els agricultors tenen un paper important com a productors propers que són. Això no els lliura del repte d’haver de lluitar contra preus econòmics. Això almenys hauria de passar siguis del sector que siguis, en cas contrari parlaríem de rentes monopolistes. Consumim segons les nostres preferències i escollim entre les opcions que tenim. Per exemple: comprar un cava famós, anar a comprar fruita i verdura fresca al mercat, comprar-ho tot al supermercat.

Roma no es va construir en 1 dia. Quan les coses es fan de cop poden haver-hi problemes. Ja n’hi van haver amb els bio-combustibles i el preu del blat per tal d’ajustar la oferta i la demanda, com també l’especulació financera en el mercat de futurs.

Quan es frenen les importacions d’un sector amb un aranzel s’està penalitzant les exportacions d’un altre. Les importacions deixen sortir els euros que es fan servir per pagar el que exportem fora de la zona euro. Cap estat fora de la UE podria exporta-nos res si no ens ha importat res que pugi fer servir per pagar les nostres exportacions. Les opcions que queden son: devaluar moneda, incrementar deute públic, reduir despeses.

La competència entre sectors es veu distorsionada amb les aranzels. Els consumidors només poden escollir la opció més cara i els exportadors tindran més dificultat per vendre a fora.

Competència pel preu més baix

Com a consumidors hem d’estar informats i poder escollir productes de proximitat a tot arreu: bars, restaurants, botigues, centres comercials… Europa ha posat aquest 28/10/2009 a disposició de tothom un observatori de preus d’actualització diària.

Tot i haver-hi concentració de distribuïdors hi ha una competència en preus que beneficia el consumidor (Veure imatges de com Carrefour ataca en preus a Mercadona en el seu propi supermercats). Si els productors es poguessin apropar més als consumidors, probablement no es podria competir amb els seus preus. Si valgues la pena, ja ho haguessin fet i els consumidors triarien el que els hi valgues més la pena, escollint si volen qualitat, proximitat o preu.

Cometencia entre distribuidors
Comparació de preus amb altres supermercats | Font: @alejandrosuarez

És clau que apareixin distribuïdors o marques que tinguin en compte el comportament del consum, utilitzin les tendències en distribució i vegin el producte local com a oportunitat.El Tastum 2009, fórum agroalimentari de Catalunya, es va cel·lebrar el 26 d’octubre i en el debat es va tractar: comportament del consum, les tendències en distribució i el producte local com a oportunitat.

Hi ha casos com Llet Nostra que han pogut introduir marques pròximes de proximitat dins de les cadenes de distribució alimentaria a un preu més elevat que les marques blanques.

L’objectiu ha de ser que el consumidor tingui més informació per saber quin producte és bo i quin és dolent. La creació de marques pot introduir la confiança suficient al consumidor que els productes que consumeixen son de proximitat. Això no garanteix que els productors cobrin més, el distribuïdor sempre voldrà pagar menys i cobrar més. Ha de ser el consumidor que esculli pagar més al productor per productes que valori (per proximitat o qualitat).

És molt fàcil dir que cal millorar els canals de distribució directa del camp al rebost, però és més difícil fer-ho. Si el consumidor no valora la qualitat i només vol preu, no hi ha “gairebé” res a fer. Per molt segell de qualitat si els “veïns” produeixen molt i els consumidors compren, els preus cauran.

Àrtic descongelat en 20 anys i pla de… 40 anys?

Hi ha poc suport al petit agricultor. La PAC representava un 43% del pressupost de la UE al 2004 i s’espera que es redueixi a un 33% al 2013. Les subvencions que permeten una agricultura amb alts percentatges d’utilització de fertilitzants. Els beneficiaris ara mateix son els grans terratinents (el 5,33% acapara el 56’56% de l’ajuda). Amb el pla de desenvolupament rural i la reducció de les ajudes directes ara l’objectiu es la qualitat i no la quantitat de producció.

evolucio pac
Evolució del pressupost de la PAC | Font: Unió de pagesos

El pla de desenvolupament rural és el que ha de garantir la vertebració de les comunitats rurals i beneficiar directament el petit productor per a l’estratègia agricultor propi de cada regió. Cal invertir aquests diners en els petits agricultors i ramaders més sensibles amb el desenvolupament rural. Alguns que no s’ha invertit el presupostat: es van deixar d’utilitzar 55 milions del Programa de Desenvolupament Rural que tenia finançament europeu i estatal i que aquest any 2009 es poden perdre 70 milions més per manca de co-finançament de la Generalitat de programes que tenen suport europeu o estatal.

Lluitar pel teixit de les comunitats rurals també és una lluita contra el canvi climàtic. Per reduir el CO2 cal tornar la matèria orgànica al sòl i no és possible si continuen les actuals tendències a una major concentració de la terra i a la homogeneïtzació del sistema alimentari. Amb els pesticides i fertilitzants no s’ajuda a reduir el CO2,  introdueixen toxines en els ecosistemes on s’utilitzen.

Desenvolupament rural amb transparència medi-ambiental

Ja fa uns anys que han aparegut casos de “mobbing rural”, aquesta es la presió en les zones rurals que es fa sobre pagesos i ramaders, que van disminuint, a causa de la construcció de noves carreteres, del creixement urbanístic, les persones que es compren segones residències en localitats, etc.

És un mal negoci subvencionar per a que el consumidor pagui menys que el preu de producció. Per ser justos amb altres sectors del mercat, la UC esta traient a poc a poc les ajudes de la PAC. La competència a nivell europeu i internacional es dura.

Quan els preus reflexin el costos les emisions de CO2 realitzades els productors locals seran els més eficients. Si això es fa els productes importats seràn menys atractius per als distribuidors i faria més competetius als productors locals. Un impost sobre les emisions de CO2 hauria de posar a tothom al seu lloc i els beneficiaria particularment. M’explico. El consumidor té la raó si el mercat li dona tota la informació que necesita per escollir. Ara mateix això no pasa i l’enfocament que s’està aplicant és l’invers: subvencionar per ser ecològics en comptes de penalitzar els que no ho śon. Caldria una política impositiva medioambiental per tots els sectors i a nivell europeu.

  • A les fronteres de la UE caldria cobrar un impost segons la ruta realitzada i l’emissió de CO2 del mitjà de transport utilitzat.
  • Dins de la UE, es pagaria per l’emissió de CO2 en els kilòmetres realitzats en TOTS els mitjans de transport.
  • Tothom (transportistes, pagesos, distribuïdores i consumidors) l’hauria de pagar.

L’IVA el controla l’estat i el puja, l’impost de successions el controla la Generalitat i el manté, el de emissions de CO2 s’hauria d’aplicar a nivell europeu (i en fronteres). Anem molt lents afrontant el canvi climàtic i les importacions hi tenen part de culpa.

Els partits polítics s’han de prendre seriosament el medi ambient. No tenen por per pujar l’IVA o mantenir l’impost de successions en canvi tenen por als impostos ecològics que benificiarien els productors locals i al medi ambient.

7 pensaments a “Alimentació 2009: Reclamacions i propostes”

  1. Una bona reflexió que ajuda a entendre la crispació dels pagesos, aquest post. El problema dels intermediaris és més vell que l’anar a peu, però s’aguditza per la concentració de grans distribuïdores i per descomptat, no només de productes del camp. Les grans cadenes obliguen a condicions draconianes només per tenir dret a entrar-hi, això m’ho han explicat off the record molts empresaris. Els pagesos fa anys que reclamen una política agrària decidida i sistemàticament, tant el Govern català com l’espanyol, els ha donat l’esquena. Ahir mateix veia en una noticia de la Sexta com molta gent decideix anar als pobles per esquivar la crisi. Per mi, aquí està el rovell de l’ou: la majoria de pobles viuen del camp, el qual al seu torn genera serveis terciaris. Si perilla la base, perilla tot. Si els pobles s’abandonen perquè no dóna per viure, què tindrem, megapolis i ciment? Els pagesos són una pedra angular de l’equilibri territorial i com molt bé expliques aqui, en la sostenibilitat. Als despatxos no es veu com els camps abandonats es converteixen en massa arbrada descontrolada, marges bruts i camins desfets. Desprès plorem tots quan hi ha incendis…
    D’altra banda, les infraestructures expulsen els pagesos. Però bé que tots mengem productes agraris. Una greu queixa d’UP és que ells van apostar per la qualitat dels productes, amb un esforç i desprès les marques blanques -marques no t’hi fixis- ho escombren tot. Per exemple, els viticultors del Priorat han fet els deures ben fets i han escapat als intents dels grans productors de tancar els vins en grans denominacions tan anònimes com “Vinos de España” o “Vins de Catalunya” que ningú sap on s’han fet i amb què s’han barrejat i han apostat, amb el vist-i-plau de la CE, per la ultralocalització. Considero vergonyós que no se celebri un ple monogràfic sobre l’agricultura al Parlament, tal com demanen els pagesos i avalen moltes institucions que els han donat suport. Un debat serè sobre els problemes ajuda a trobar camins, amagar el cap sota l’ala resulta, com a mínim, inquietant perquè desperta sospites.

  2. Hola Jordi,

    Gràcies per la riquesa de dades, en un món d’afirmacions tan categòriques com infundades :)

    Discrepo, però, amb la solució, que, en la meva opinió, no fa sinó perpetuar un sistema econòmic – el de l’agricultura catalana – que no funciona.

    Més que en perpetuar el sistema, basat en aranzels i taxes més o menys justificats (i estic d’acord que el del CO2 és el més justificable de tots), crec que hauríem de començar a pensar en les alternatives i en el cost que té no seguir altres opcions (els economistes en diuen cost d’oportunitat).

    3 alternatives o pensaments en paral·lel:

    1.-

    No consideres el fet que els productors s’apropiïn de la distribució. Tenim moltíssims exemples de cooperatives (lleteres, vinícoles, etc.) on els productors han pogut apropiar-se d’aquest espai i amb molt d’èxit. Si el problema és la distribució, encarem-lo amb valor i ataquem-lo de cara, sense circumloquis ni solucions tangencials.

    2.-

    Dones dades del sector agroalimentari català. M’agradaria veure-les desagregades. Primer, veure quins llocs de treball són de producció i quins de transformació, distribució i venda al detall. Crec que la producció majoritàriament insostenible a Catalunya i crec que és el problema que hem d’atacar. Però això imagino no són ni el 15,7% del complex industrial ni 72.000 llocs de treball. Al menys no la producció.

    En aquest sentit, pensem en què suposa mantenir quanta indústria i quanta gent econòmicament ineficient a canvi d’una impressionant partida dels pressupostos europeus que no van ni a educació, ni a salut, ni a I+D, ni a…

    3.-

    Sobre el factor verd, el primer que em ve al cap són les emissions de gasos a la ramaderia, que no la fan ni verda ni ecològica. Tampoc la gestió dels purins i altres residus altament contaminants – als que hi podríem afegir els químics de l’agricultura.

    Dit això, em pregunto si hi ha maneres més ecològiques i eficients de cuidar el medi ambient sense la necessitat d’haver de recórrer a complexes fórmules de suport a la pagesia.

    Potser els parcs naturals no són una gran idea, ja que si bé són el model més ecològic, també deu ser el més improductiu. Però posats a gastar ingents quantitats de pressupost, potser és millor pagar algú per a què planti i cuidi hectàrees de pins o de faig, enlloc de fruita seca o vaques.

    Crec, sincerament, que hem de separar ambdós problemes: la gestió i conservació del medi, i la gestió de l’economia i el treball.

    Respecte a la segona qüestió, a Catalunya, a Espanya, gran part de l’agricultura és ineficient i insostenible en comparació amb altres llocs del món, igual que aquí som més competitius en d’altres àrees de l’Economia.

    Cal pensar-se què fem seriosament amb l’agricultura, que potser passa pel mateix camí que la indústria del carbó o la siderúrgia al nord d’Espanya en el passat, o l’automoció a mitjà termini.

    Comparteixo el sentiment dels pagesos que, amb aquests preus i marges, no es pot viure d’això. La solució, però, no és subvencionar-ho, sinó reconvertir persones i camps.

    Les persones, amb subvencions per a què es formin i canviïn de sector, especialment les noves generacions.

    Els camps, amb una política territorial que en tingui en compte la conservació sense necessitat de lligar-ho a una activitat econòmica determinada.

  3. Et paso a comentar els tres punts
    1- Parlo de Llet Nostra i podria haver parlat també de la Cooperativa de Guissona. No em quedo aquí, crec que el consumidor també vol el preu més baix i les cooperatives tindràn problemes per justificar el valor si des de fora també comencen a venir productes ecològics. Has provat la pasta ecològica italiana?
    2- M’he limitat a posar les dades que he trobat. El plà de desnvolupament rural de la política economica agrària europea subencionarà projectes que els pagesos han de aprofitar i com has vist s’està reduint l’ajuda RPU.
    3.- No només la gestió de purins, has vist l’enllaç que poso sobre que “els pagesos poden refredar el planeta”?
    Moltes gràcies per la teva aportació tan detallada!

  4. Jordi,

    Crec que estem majoritàriament d’acord. Jo només volia posar èmfasi en què tenim problemes diferents (conservació del medi, competitivitat respecte al comerç internacional, feines que es perden, satisfacció del consumidor, etc.) que demanen solucions diferents – o al menys, plantejar-ho aïlladament i, després, si una solució val per dos problemes, genial!
    :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>