El paper de la universitat i els cercadors quan les dades no són coneixament

rzo_buscaminas

Hi ha hagut moviment a twitter sobre L’article La universidad en tiempos de ‘El nombre de la rosa’,  de Imma Tubella rectora de la UOC. De fet he elaborat aquest escrit quan he vist que el comentari que anava escriure a aquest blog s’anava  fent llarg.

La universidad ha perdido el monopolio del conocimiento.
Imma Tubella

El paper de la universitat en l’organització de les dades

Comencem pel principi. En la organització de les dades hi veig 3 nivells:

  1. Informació: Qui/que/quan/on
  2. Coneixament: Com
  3. Saviesa: Per què

La organització de tot això és el repte que tenen els estudiants avui en dia. Per mi la universitat facilita la pràctica necesària per adquirir els hàbits que calen per extreure informació de les dades, crear coneixament de la informació i generar saviesa.

Les dades no són coneixament

La memòria és la intel·ligència dels tontos.
Albert Einstein

Un cercador permet buscar contingut i quan un llibre es digitalitza no cal ser gaire intel·ligent per consultar-lo.

Llegir un per què no es el mateix que arribar a una conclusió un mateix. Cal dicernir si una conclusió està ben raonada, si una opinió es basa sobre informació veraç, si la informació s’extreu d’un bon anàlisi i sobretot cal valorar si hi ha símptomes de copy & paste.

Cercadors vs Estudiants

L’usuari és qui valora cada contingut i si realment és un bon contingut i si definitivament el cita o no en els seus treballs.

Realment qui organitza la informació és qui escriu continguts que siguin indexats pels cercadors. Això és així per la manera com estan fets. Analitzen les dades per poder organitzarles, premiant el contingut original i de més autoritat, o dit d’una altre manera, els que reben més enllaços de temàtica relacionada.

Resumint…

La meva conclusió és que els cercadors ens permeten l’accés a les dades organitzades gràcies als propis usuaris o millor dit els propis escriptors, acadèmics, estudiants, bloggers, periodistes… Un cop s’arriba a en una pàgina i volem fer una acció i aquí es on entra en joc la saviesa i conversió d’una web

Que en penses?