Publicacions en paper per desconnectar, explicat amb 5 imatges i 2 cites

nuvol

Cal relaxar-se quan no hi ha temps per fer-ho
Sydney J. Harris

Les millors idees no acostumen a sorgir en hores de feina. És més difícil tenir-ne quan estàs dedicat al 100% en una tasca, fixant l’atenció en allò. Les estones de relaxació, són estones de “no fer res”, són moments que el que es fa és desconnectar i lliurar-se de la pressió. Desconnectar és important (thinkwasabi), en aquestes situacions podem pensar més lliurement i tenir idees, formar-se la pròpia opinió.
Sí, estic al dia amb el meu twitter i llegeixo i comparteixo contingut amb google reader. Les subscripcions a google reader m’agrada llegir-les davant d’un ordinador, ademés també hi tinc algun diari. En canvi per un article o llibre de més de 10 pàgines, no suporto llegir-les davant de l’ordinador, ha d’estar en paper o en un e-reader (LG amb energia solar).
Anar amb tren cada dia et dona estones per desconnectar, pensar, tenir idees, opinar, millorar… i llegir. No només hi ha aquest moment. També pots tenir el teu temps d’abans d’entrar a treballar, l’esmorzar, abans d’anar a dormir (ni que siguin 15 minuts). Potser és una sort que el tren sigui més lent avui que fa 161 anys i només que plogui ja vaig tard…
Si hi ha deflació, els diaris ja poden anar baixant de preu o buscar alternatives de negoci. Que pensin en cobrar pels reportatges en profunditat tant online com offline i que deixin d’intentar cobrar per articles curts online.
Les dades per si soles no són coneixament. Les idees són la la base de la teoria del  creixement econòmic actual. Si no es creix algunes empreses utilitzen el màrqueting de la por o d’altres intenten influir  l‘opinió pública (els immobles no baixen mai de preu).

Per invertir em fio del qui sap, mai de qui mana.
Entrevista a Sulaiman al Fahim (la contra)

Disclaimer: Jo no sóc periodista, sóc lector, consultor TIC i aficionat a l’economia.

  • Eiii!!!

    A mi tambe em costa llegir segons que a l’ordinador,avui día ho pots fer tot,llegir un bloc un diari o un llibre,pero la magia d’estar en una cafetería bar o al sofá de casa llegint quelcom per mi es el millor,amb tranquilitat i desconectant de la dixosa maquineta que ens porta de cap a tots!!;)

  • Crec que davant del PC el volum d’informació que t’arriba és molt gran. Sí, pots estar llegint un diari on-line, però tens twitter, els feeds, etc, etc. Hi ha d’haver moments per relaxar-te, per desconnectar del 2.0 i seure, amb una bon cafè amb llet, i anar passant pàgines d’un diari. Crec que els diaris no s’ha de limitar només a donar la informació d’ahir, el valor afegit d’un diari és que genera opinió.

    I el futur? Doncs crec que el futur passa per la desaparició del paper, és inevitable. Però ja sigui amb un e-reader, o amb la tecnologia de torn, necessitarem aquests moments de desconnexió.

  • Bo, bo. Qui havia de dir que d’un innocent twit… 😉

  • Pingback: Paper digital, post comú — Platxèria()

  • Xevi Esteva

    Hola Jordi,
    T’acabo de descobrir seguint la Trini Milan. Fa 20 anys que treballo en el departament comercial (publicitat) d’un diari. Sóc un entusiasta de l’economia, però des del meu particular punt de vista…I des de fa mig any estic fent immersió en el món digital i descobrint les xarxes socials.
    Tot just he pogut fer només una ullada al teu blog però m’ha agradat i no me n’he pogut estar d’enviar-te un missatge i t’he fet 5 cèntims d’on treballo i quines son les meves aficions perquè tinguis clar de quin peu calço.
    Tindrem temps de debatre, si et ve de gust, però del què llegit voldria dir el següent:
    1.- Amb aquesta crisi es molt probable que desapareixen un munt de capçaleres de diaris d’aquest país i del país veí.
    2.- El diari en paper sobreviurà. És més, els que quedin vendran menys exemplars però seran molt més qualitatius (i també més cars…jo calculo que veurem els diaris entre 3 i 5 euros no més enllà de cinc anys).
    3.- Al meu parer estem igual que a finals del segle XIX. L’internet és la nostra màquina de vapor. Canviarà moltes coses i ofereix increibles oportunitats a qui encerti el mòdel.
    4.- Profesionalment, els periodistes que “escriuen” s’han de reconvertir en “creadors de continguts”. Els editors han de deixar de mirar només rotatives i començar a pensar en distribuir els continguts de forma multicanal(diari, tele, ordinador,iphone,paper digital i qui sap quin suport més…): La publicitat igual, però en lloc de comprar planes compraran “targets”
    5.- Pel que fa a l’economia, Déu ens agafi confessats. El totxo no es recuperarà fins d’aquí forces anys. Recomano llegir a Ricardo Vergés Escuín (www.ricardoverges.com).
    6.- Jo no veig venir cap deflació. Al contrari. Se’ns acosta una inflació de cavall. Per a mi, el millor termometre es l’or. I sóc dels que penso que arribarà a prop dels 2.000 $ l’unça abans de l’estiu del 2011 (recomano fer seguiment per jsmineset.com).
    7.- Al meu entendre l’economia ha estat a l’UCI. L’han dopada amb liquiditat. Ara algunes parts del cos comencen a reaccionar (França, Alemanya…) i el portaran a “planta”. Ara, quan li comencin a retirar el medicament (liquidessa a carretons) començarà a sentir el veritable dolor de les ferides i li caldrà força temps abans no es posi a to. I el més fotut de tot es que l’estat del qual formem part, si us plau per força, també li treuran els medicaments tot i que hauria d’estar encara a l’UCI una bona temporadeta.
    Bé. Paro. En lloc d’un comentari això es una parrafada.
    Espero tenir ocasió de tornar-hi una altra estona.
    Fins la propera

    • Has recollit alguns temes de diverses entrades del blog. Gràcies per la teva opinió. Vist el que dius… Crec que necessites un blog 😉