Internet pot ser millor que el paper

georgelucas

La manera com gestionem la informació ha tingut una evolució, de fet ha sigut una revolució que ha permès nous models de negoci i noves maneres de fer les coses. Ara els llocs web volen tràfic i també volen usuaris fidels, per tant és critic saber com escollim en quins llocs es torna i si podem ser més productius. Sabem el temps que estem per llegir un diari, però podem estar permanentment connectats a Internet i no fer res més.

georgelucas

Internet no és com el paper

A Internet llegir paraula per paraula no és un comportament habitual, només ho fa un 16% dels usuaris; en canvi un 79% busquen paraules o frases que cridin l’atenció per saber quins blocs els interessen. De mitjana tarden 4’4 segons per llegir 100 paraules de més, pel que és de molta ajuda reduir a la meitat de paraules de les que s’utilitzen en un escrit tradicional.

Escriure a Internet és diferent

Hi ha hagut cert debat parlant del suport paper i el suport digital a twitter.

Jo mateix vaig escriure que hi ha textos que s’han escrit per ser llegits en paper, i afirmo que alguns textos s’han posat a Internet sense pensar amb els usuaris fent impossible la seva lectura en línia.

Descontaminant la informació

La contaminació de la informació és l’excés de la informació portada a l’extrem.La informació deixa de ser útil i es torna un impediment per acabar la feina.
Jakob Nielsen

Hi ha llocs web que ens fan perdre temps mentre estem intentant fer una tasca important (en general totes les tasques que fem nosaltres sempre són importants). Això és deu a què moltes coses s’han escrit en un document de text d’una pàgina sencera sense pensar en les tasques que hem de fer. A més informació més necessitat de filtrar i de prioritzar (les dades no són coneixement). Un flux incontrolat d’informació ens serveix per perdre el temps, no sabem a priori què ens trobarem ni amb quin objectiu estem mirant allò.

Més no és sempre millor. Tothom vol ser productiu i es saltarà tots els blah blah blah que tu penses que són importants.  Si esculls un bon títol i fas un bon resum com a primer paràgraf no els faràs perdre el temps llegint.

Facilitat de lectura

El contingut a Internet és una interfície i s’utilitza amb una finalitat:  llegir, comparar, recopilar, comprar o inclús per crear “mal rollo”.

Es recomana utilitzar:

  • Capçaleres descriptives
  • 1 idea per paràgraf (les primeres paraules del paràgraf han de ser informatives, molts salten al pròxim paràgraf)
  • Destacat de punts clau (serveixen els enllaços, negretes o cursives, etc)
  • Llistats
  • Conclusions al principi (una frase que ho resumeix, un paràgraf que ho introdueix, un títol informatiu…)

Una manera d’escriure és la de contemplar els diferents nivells d’interès:

1. Llegeix només el títol, resum i capçaleres. Hauries de donar una visió general del tema
2. Mira ara els punts clau que has destacat de cada paràgraf. Hauries de tenir les idees sense el que és especific.
3. Finalment llegeix-ho amb profunditat.

R/evolució de la informació

Aprofitar Internet com a nou format:

  • L’usuari pot consultar sense esperar-nos
  • Els llocs web es poden adaptar a les necessitats de cada usuari
  • Es pot continuar on es va deixar una “conversa”
  • Permet la privacitat
  • Els enllaços detallen i amplien informació
  • Els llocs web no es limiten a fer les coses d’una única manera
  • És més fàcil tractar amb unitats més petites
  • Hi ha models gratuïts i de pagament per serveis addicionals
  • No és important on estàs, pot accedir en qualsevol lloc en qualsevol moment.

[Vídeo molt recomanable de 5 minuts]

El valor de les visites

És molt maco tenir moltes pàgines vistes a la teva pàgina. Hi ha anunciants que paguen per pàgina vista i no per clic i tothom mira el ranking “no prou representatiu” d’alexa. Pensa que amb una penalització de google el trafic des de cercadors cau un 90%-95% (assegura’t si és això mirant a les teves estadístiques web el percentatge de google). Tràfic Directe, des de paraules clau del teu nom, que no són d’un contingut especific i subscriptors es consideren usuaris interessats. En canvi els que busquen un contingut concret o venen d’una altra web no han demostrat el seu interès.

Amb major rellavancia del contingut s’aconsegueix optimitzar la persuasió d’una web.

Primeres visites

Són visites que venen d’un cercador o d’una altre pàgina per aprofundir en un tema o resoldre un problema o dubte que tenen. No et coneixen ni tenen cap opinió formada del teu contingut. Aquests son els que marxen si no troben el que cerquen immediatament. Acostumen a mirar poques pàgines i no s’estan tanta estona com els lectors habituals. Tenen ganes de fer clic a l’enllaç que creuen que els hi donarà la resposta del que cerquen.

No és cert que es tardi uns mesos a aparèixer en els cercadors. En un sol dia pots aparèixer primer per alguna expressió, tot és qüestió de que t’ho mereixis. Has de rebre el reconeixement del treu treball en altres pàgines web.

No només això, cal entendre com s’indexen les pàgines en els resultats de cerca i facilitar la feina als cercadors.

Si ets famós tindràs visites directes, si no tens aquesta sort et trobaran utilitzant cercadors o via recomanació (xarxes socials, enllaços, correu).

Els que et visitin per primer cop tindran una experiència de descobriment i avaluaran si val la pena ser un lector habitual.

Usuaris que tornen

Són els lectors fidels del blog, han tingut una bona experiència amb tu. Ja coneixen el que publiques i et visiten amb freqüència, la recomanen als coneguts i l’enllacen des d’altres pàgines. Són visites directes, dels favorits o que s’ha subscrit al fil d’actualització o per correu electrònic.

Poc a poc van tornant i van descobrint el contingut i la seva qualitat fins que visitar-te de forma regular esdevé un costum. Quan no creix vol dir que no ho fem bé.

El que ajuda és ser una referencia en una temàtica determinada. Pensa en com elaborar continguts de qualitat, com pot ser cobrir novetats del teu sector, tractar coses amb profunditat, anticipar-se al que serà popular, tenir una freqüència de publicació regular, etc

Com escollim tornar a un lloc?

1. Descobrim el nostre objectiu. Fixem l’objectiu i decidim: “Que vull?” en base a el que esperem que hi ha d’haver per ser útil. Un cop hem tingut l’experiència la nostre elecció serè en base al que la utilitat que recordem. Això vol dir que saps el que vols i saps que et serà útil. El psicòleg Daniel Kahneman i altres companys van demostrar que recordem la qualitat de les nostres experiències en base a 2 factors: com va ser quan va arribar al límit i com va final?

2. Determinem la importància. Daniel Kahneman i Amos Tversky van estudiar com es prenen decisions i van trobar certes patrons que a vegades ens deixen “extraviats”. Hi ha gent que dona un pes substancial a coses anecdòtiques, potser tant que deixem de tenir en compte altres coses que ens importarien com a experts. Assumim que quan més fàcilment recordem una informació més recurrentment la coneixem anteriorment. Això influeix en el pes que li donem a la informació.

3. Llistat d’opcions. Kahneman and Tversky van trobar que raons psicològiques personals produiran un efecte en reduir opcions i determinant quines serien les candidates per a prendre una decisió. Anar a un concert per “anar a lligar” o com a “coses que puc fer el divendres”.

4. De les candidates, determinem el grau en que compleixen els objectius. Schwartz veu com la majoria maquillem els resultats segons el nostre equilibri psicològic.

5. Decidim quina és la opció escollida. Schwartz es queixa que les opcions s’adjunten segons l’elecció que es fa. Quan no s’adjunten les opcions, i no formen part del proces, escollir-les es percep com un benefici.

6. Canvi d’objectius. Aprofitem les conseqüències del que hem escollit per canviar d’objectius, tornem a avaluar la importància que li hem assignat i les possibilitats que ens ofereix. Era el que havia de fer?

Consideracions sobre la productivitat individual

  • Rebem molts correus electrònics que en realitat no requereixen la nostre atenció i ens passem més d’una hora diària llegint, contestant i escrivint correus electrònics.
  • Es perden com a mínim 48 hores anuals per no saber com funciona una cosa o per no trobar el que es necessita
  • Les preguntes més freqüents no són les que han de ser i les seves respostes no resolen cap problema.
  • Es perden subscripcions interessants i notificacions importants entre altres correus inútils.

Reduir interrupcions per ser més productiu

Una de les bases de la productivitat és la de assegurar-se en que dediques la majoria del teu temps a les tasques que et porten al resultat que vols.

En aquest sentit, cal reduir les interrupcions.

1. Mira’t el correu amb la freqüència que necessites: que no s’et queixin de lent i que no deixis que una interrupció freni el que estaves fent.

Google Talk i Micosoft Messenger són aplicacions que van en direcció contraria, no et deixen continuar, cada conversa és una interrupció de tasques més importants.

2. No facis un “Respon a tothom” i posa en copia utilitzant el principi de “que ho rebi qui ho necessita”, aquells que realment en treguin profit de la teva resposta.

3. Redacta títols informatius en els teus correus electrònics. Fes com si el qui ho rep no tingui temps per llegir ni un “hola”.

4. Filtra el correu o utilitza una correu electrònic alternatiu per que puguis mirar els correus personals i les llistes de correu que t’interessin un cop al dia.

5. Escriu curt i sigues clar.

6. Quan interromps algú ni que sigui un minut, fas perdre uns 10 minuts als teus companys per tornar a restablir el context. Només un 1% dels missatges podrien justificar aquestes interrupcions.

Conclusió: Les “galletas de la fortuna” són de mal gust.