Aprendre de Finlàndia per millorar l’educació d’aquí

sistema-educatiu

Actualització 15/04/2013: Us recomano aquest vídeo de Ken Robinson on analitza els sistemes educatius d’èxit:

A Espanya, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que s’aguanta gràcies a la feina dels mestres. Xavier Melgarejo, expert en el sistema educatiu de Finlàndia, diu al programa Singulars “Millorar l’educació per millorar la societat” que l’estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s’ha apostat mai per l’educació.

És llicenciat en Psicologia i doctor en Pedagogia, ha estat director del Col·legi Claret de Barcelona, on ara és professor, i des del 2011 és membre de prestigi del Consell Escolar de Catalunya. L’any 1991, quan feia el doctorat, va començar a investigar el perquè dels bons resultats acadèmics del sistema educatiu de Finlàndia. Una recerca en la que hi ha dedicat 15 anys de treball.

Reivindica una revalorització del paper i consideració social dels mestres, i insisteix que educar ha de ser una barreja a parts iguals d’afecte, exigència i responsabilitat.

El vídeo:

La presentació:

Opinions a la xarxa:

Us faig un resum dels punts que considero essencials d’aquest programa Singulars:

  • Els mateixos que diuen que invertir en educació és invertir en futur, han reduït els pressupostos anuals en educació més de 6300 milions d’euros des del 2010.
  • La reforma de Wert és una reforma sobre la qualitat. Per tant està pensada per que els estudiants vagin a diferents velocitats sense pensar gaire en els que es queden pel camí.
  • Tots els estudis diuen que conèixer bé una altre llengua ajuda a conèixer millor la pròpia.
  • Durant 9 anys mai he tingut cap problema amb l’idioma. De fet moltes families vingudes de fora agraïen l’immersió lingüística en català com una manera per integrar-se bé a la societat.
  • A Finlàndia gairebé no hi ha alumnes amb el pitjor nivell de les proves de competències bàsiques. Més de la meitat obtenen excel·lents i notables.
El sistema educatiu finlandès funciona perquè la família, l’escola i l’entorn social funcionen de manera coordinada. En el nostre cas, el que passa és que aquests tres engranatges no estan ben coordinats i es frenen entre ells.
  • Suècia té uns nivells de competència molt semblants a Espanya però hi dediquen molts més esforços. Pel que Finlàndia és un cas excepcional.
  • Hi ha 3 teories sobre sistemes educatius:
    1. És impossible dir com és un sistema educatiu per què és molt complexe.
    2. El sistema educatiu és només el sistema escolar. Aquesta teoria és la que fa servir la major part de ministeris i és el que té consciència la major part de població.
    3. El sistema està format per totes aquelles estructures que ajuden en el procés educatiu de les persones: comunitat, estructures socials, sistema familiar, etc. El sistema educatiu finlandès funciona perquè la família, l’escola i l’entorn social funcionen de manera coordinada. En el nostre cas, el que passa és que aquests tres engranatges no estan ben coordinats i es frenen entre ells.
  • La família finlandesa és la primera responsable de l’educació dels fills. Hi ha estructures de protecció social que ajuden a les dones i als infants. Llibertat per treballar o quedar-se amb la criatura. Es compatibilitza la vida laboral i la vida familiar.
  • L’entorn sociocultural ajuda en l’educació. És el país que té més llibres per habitant del món, gràcies a un gran xarxa de biblioteques públiques d’accés lliure. El 80% de la població va cada setmana va a la biblioteca a llegir. Com que les pel·lícules són amb versió original i gairebé tot està subtitulat, s’ajuda a les criatures en la lectura. El model educatiu està pactat tant per la dreta com per l’esquerra i fa més de 20 anys que no es canvia.
  • Sistema escolar totalment gratuït per les families. L’escolarització obligatòria comença als 7, i tot i que comencen més tard aprenen molt més ràpid. El material educatiu es gratuït. Garanteixen una bona alimentació, ja que tots els nens tenen el dinar gratuït. És de titularitat municipal. El municipi contracta el director de l’escola i el director contracta els professors. En el model finlandès les decisions es prenen principalment a nivell municipal i a nivell de cada centre (En el cas d’Espanya, el 57% de les decisions educatives les pren l’administració central). Els alumnes són els bons de futur, per tant ser mestre està considerat un honor. Habitualment hi ha 15 alumnes per classe. Si hi ha necessitats educatives es podrien tenir 10 alumnes per classe i hi ha serveis d’orientació psicopedagoga, psicologia i logopèdia en els centres. En el cas finlandès no és tant un tema de número de professors o de hores dedicades. per arribar a ser professor de primària, hi ha 2 fases de selecció (la primera amb notes de tall de més de 9 i la segona per valorar la vocació) i cal fer un màster i pràctiques de qualitat.

Comparació dels models educatius 

  • Burocràtic: Tot s’ha de fer a l’escola de forma guiada per l’estat (Com el que ha anat canviant a Espanya).
  • Mercat: Basat en la qualitat de diferents velocitats (Com el que impulsa Wert)
  • Col·lectivitat: L’escola és un centre social important per la comunitat.
  • Aprenentatge: És una estructura per crear coneixement dins de la societat del coneixement.
  • Model en xarxa.
  • Desintegració: En el cas espanyol, al canviar de model contínuament són els professors els que han evitat el fracàs total del sistema.

Propostes de Xavier Melgarejo per millorar l’educació des de la societat

Àmbit familiar:

  • Polítiques de conciliació.
  • Potenciar relació família-escola. Responsabilitat final de la família: Què puc fer jo per a l’educació?
  • Fomentar ajudes a les dones amb fills. Llibertat per les dones a escollir què volen fer.

Àmbit sociocultural:

  • Veure programes en versió original i subtítols.
  • Potenciar us de biblioteques (també accessibles les de les universitats, institucions, etc)

Àmbit escolar:

  • Reforma de la formació inicial del professorat i la formació contínua.
  • Prioritzar recursos pels alumnes amb més necessitats. Que no retallin en recursos pels alumnes que més necessitats tinguin.
  • Fomentar l’orientació psicopedagògica en els mateixos centres per acompanyar en el procés educatiu.

Moltes gràcies SingularsTV3Xavier Melgarejo i Jaume Barberà per fer possible programes com aquest.

Jaume Barberà: Ara els espectadors saben que hi ha un país que ho fa millor.

Xavier Melgarejo: Nosaltres també ho podem fer molt bé. A la meva escola quan estava de director, en 9 anys varem aconseguir baixar el fracàs escolar del nostre centre del 20% al 2%. Si ens organitzem i tenim clar que hem de fer podem baixar-lo molt.