Aquesta és la història del que em va passar divendres 26 de febrer al vespre en un tren de la Renfe direcció Vic. En aquest apunt també he volgut incloure els resultats del Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió sobre els principals problemes que té actualment Catalunya.
El Baròmetre d’Opinió Política (BOP) és una enquesta telefònica a la població catalana de 18 i més anys resident a Catalunya. A la enquesta realitzada aquest Febrer de 2010, el resultats a la pregunta “En la seva opinió, quins creu que són els principals problemes que té actualment Catalunya?” han sigut:
| Resposta | Percentatge | Freqüències |
|---|---|---|
| Atur i precarietat laboral | 69,5 | 1389 |
| Immigració | 29,8 | 597 |
| Funcionament de l’economia | 24,9 | 498 |
| Insatisfacció amb la política | 22,8 | 457 |
| Relacions Catalunya-Espanya | 11,1 | 221 |
| Inseguretat ciutadana | 10,3 | 205 |
| Millorar polítiques socials | 5,8 | 116 |
| Educació-cultura-investigació | 5,3 | 106 |
| Manca d’infraestructures i problemes amb el transport | 5,2 | 104 |
| Sanitat | 4,8 | 95 |
| Accés a l’habitatge | 4,6 | 92 |
| Excessiva pressió fiscal | 3,9 | 78 |
| Serveis deficients i males instal·lacions públiques | 2,7 | 53 |
| Sistema de finançament de Catalunya | 2,6 | 52 |
| Crisi identitat catalana | 2,2 | 44 |
| Incivisme i violència | 2,0 | 39 |
| Baix nivell salarial | 1,4 | 29 |
| Altres | 2,5 | 50 |
| Cap problema | 0,6 | 11 |
| No ho sap | 1,8 | 37 |
| No contesta | 0,0 | 0 |
Aquestes dades tenen un marge d’error per al conjunt de la mostra de ± 2’74%, per a un nivell de
confiança del 95’5%.
– Chico, tu crees que estas son maneras. Vete de aquí que estas molestando. – Deia “protagonista” amb una expressió agressiva, mentre jo pensava “ja la tenim liada”.– A mi no me dices nada – Responia “extranjero” endavant i enrere ben espès.– Escucha no puedes venir aquí y molestar a la gente. – Continuava “protagonista” amb voluntat d’arreglar la situació. Ara ja m’havia ensumat cap on aniria la cosa.– ¡Jodeme! Yo voy por dónde quiero. – Desafiava el “extranjero” adonant-se de que anava la cosa.– Estas de broma, eso es de muy mal gusto… – El noi es queda perplex, però la “protagonista” continua i aquí es quan comença la festa – Tenias que ser extranjero.
– Esto pasa por que vienen aquí y la gente los apoya. – Comenta la “protagonista”.
– Además siempre tienen que ser extranjeros. – Continua una dona.
– No se debe generalizar – Interrompeix afegint-se una dona estrangera i jo mentrestant callo i escolto.
– Los extranjeros tienen ayudas cuando los de aquí las necesitan más. – Diu l’home ignorant l’anterior comentari, mentre la “protagonista” gesticula afirmativament.
– Después te dicen que eres racista – Remata “protagonista” responent als 2 companys de discurs i que tothom pot sentir.
Situació al vagó
La resta del vagó callat. Els 3 continuen una estona més xerrant amb afirmacions del mateix estil.
La “protagonista” no volia resoldre un problema, volia desfogar-se i va explotar, tenia ganes de guerra i que tothom estigues amb ella. Va exagerar les coses i amb el seu petit grup van continuar “afegint llenya al foc”.
Resultat de la història
Finalment, he saltat. Viatjar molt i tenir i haver tingut amics i familiars a l’estranger em fa veure les coses d’una certa manera.
– Extranjero no es un insulto. – Replico jo als 3 guerrers.
– ¿Tu has visto lo que le ha dicho? – Em replica l’home.
– Cómo si no hubiera gente de aquí que molesta. Se puede criticar a las personas no hace falta criticar a los extranjeros. – Confirmo jo.
– Tu no sabes ni de que hablamos, estamos hablando los 3 – Em fa notar “protagonista” la meva falta de comportament.
– Perdona pero con lo que habéis dicho estoy indignado. Si fueras extrangero en otro país no te gustaria que te pusieran en el mismo saco. – Remato jo.
A partir d’aquí, continuen parlant entre ells en el mateix to i jo em canvio de vagó per no sentir-los. Curiosament, em trobo “extranjero” al vagó on sóc i tot i que li dic “Podrías disculparte” resta assegut totalment absort de tot.
Jo començo a escriure aquest apunt al portàtil i quan arribo a casa el paso aquí, avui el reviso i hi afegeixo el vídeo de “Dona estrangera” del grup Manel.
De fet penso que els hi podria haver dit que Messi i Cristiano Ronaldo també són “extranjeros”.
I tu, quins creus que són els principals problemes que té actualment Catalunya? Comenta.
Nota: La foto que he posat a l’inici es per mostrar una de les coses que realment avui en dia no serveixen de gaire: Les muralles medievals. Gràcies a Blai Server.
primer de tot Jordi, felicitats per la reacció, molt encertada. Jo també hauria estat indignat de l’actuació de la “protagonista” però potser sense tans ànims d’intentar explicar que hi ha maleducats a tot arreu i que poden ser d’aquí i d’allà…
El problema està en que la gent és molt curta de mires, tancada en el territori. Ens fa falta un sentit més ampli de la immigració, i que per fi es vegi com un aspecte enriquidor i no com un problema.
29,8% de catalans creuen que la immigració és un dels principals problemes de Catalunya…
Aquesta és un història del que va passar divendres 26 de febrer al vespre en un tren de la Renfe direcció Vic i que dona exemple de com un 29,8% de catalans creuen que la immigració és un dels principals problemes de Catalunya i del que han d’……
Personalment, opino que el principal problema que té avui Catalunya es diu Espanya. Ras i curt. Per sort, ja fem via per a solucionar-lo.
A nadal vaig viure una situació semblant, estava de vacances amb la meva companya i el meu fill a Barcelona, a casa dels meus pares, i al barri on viuen hi ha moltes pujades i l’ajuntament va habilitar va uns anys uns bussos petits,el denominat bus del barri. Aquest busos no poden tancar la porta si algú resta a l’umbral, i si la porta no esta tancada el bus no pot avançar.
La cosa va anara així: El bus estava ple, bastant ple, i en una parada va pujar un home sud-americà i davant tenia una dona que l’impedia avançar i sortir de l’umbral. L’home un habitual del bus (segons la meva mare) li diu a la dona si pot avançar, en un ‘español de allí’, la dona es fa la sorda, li demanda una segona vegada amb excessiva amabilitat, i la dona es va la sorda una altre vegada. Després de 3 minuts el bus aturat,els cotxes pitant… el chofer li diu: “Es pot moure que l’home avancí i podem continuar…COLLONS!!!” La dona el mira hi diu: “Ara sí, es que el castellà no ho entenc i menys el castellà d’allà” El home no diu res baixa el cap i fa com si no l’hagués escoltat. Peró el chofer li replica que es una mal educada i que si nomes parla català no anirà molt lluny.
Jo estava a la porta de sortida amb el carro del meu fill, y quan la dona va intentar sortir em diu: “Em deixàs passar maco?” a lo que jo vaig replicar, amb un accent molt andalús: “¿Queee? es que no habla catalán, no la entiendo” Tot el bus va riure d’ella, va baixar com un bau enrabiat. Quan va estar a baix li vaig dir:”apa, adeu siau” cosa que la va enrabiar encara mes.
Hi ha molta gent que amb el problema de la inmigracio nomes veu problemes, no veuen la riquesa de la varietat cultural, poder parlar mes d’una llengua, i apendre del altres.
Jo soc estranger en França, on visc actualment, i tinc la sort de parlar 5 idiomes, aniré molt mes lluny que aquesta senyora.
El racismo es miedo de las ideas de los demás y poca fe en las propias.
Disculpeu per la ortografia
De “protagonistes” n’està el món ple. No sé si és que només és un rampell i l’escupen abans de pensar una mica o si és que realment es creuen el que diuen. En aquest segon cas, si l'”extranjero” fos de, posem pel cas, Palamós, o de Menàrguens, o de Tortosa, o de Toledo, o de Matalaguarradelcharco… quins serien els arguments de la “protagonista”? Se suposa que també li molestaria la situació, o només se’l miraria amb un aire condescendent de “pobre noi…”. Misteris sense resposta…
Pel què sembla en aquell vagó éreu tots estrangers, no hi havia ningú que parlés Català, i tots parlàveu español.
Jo també tinc la sort de parlar castellà i en aquest cas crec que si vols intentar fer raonar algú millor parlar l’idioma que parla l’altre. No ho creus?
N’hi ha que creuen que ‘immigrant’ també és un insult. I n’hi ha que fan diferències entre immigrants i estrangers, als primers els troben detestables i als segons admirables. A vegades penso que som més classistes que racistes.
Tota aquesta gent que s’omple la boca criticant i menyspreuant als que han vingut de fora hauria de tenir més memòria. Quanta gent no va haver de marxar durant la guerra civil i el franquisme? quanta gent no es va haver d’anar a buscar la vida a França i Alemania, per dir dos llocs? i què feien quan eren allà? integrar-se còmodament? en dubto molt.
Quan em trobo persones d’aquestes sempre els hi dic el mateix: espero que no t’hi trobis mai com ells, havent-ho de deixar tot i començant de zero allà on no et volen. I també penso que haurien de patir-ho una mica.
Massa ignorància hi ha. Massa poca memòria.
salut!
Temps difícils per a la convivència. És curiós com la gent oblida el petit passat que arrosseguem.
no he entés mai perqué neixer a un lloc sembla donar propietat sobre aquest lloc