Herències partides amb l’inadequat impost de successions

rzo_buscaminas

De tots es conegut que Salomó va proposar partir un nen amb una espasa per identificar qui era la veritable mare de la criatura. Amb l’impost de successions i amb el dret a la propietat privada el debat és similar.
Habitualment un immoble té el valor de 40 anys d’esforç duna família mileurista. En alguns casos els més poderosos poden acumular desenes de propietats que han anat cultivant amb anys de poca competència en el seu sector i grans beneficis.
Un monopoli s’aprofita de la poca competència de la mateixa manera que un treballador qualificat s’aprofita de pocs candidats del seu sector per cobrar un sou elevat. D’IRPF com a molt s’arriba a pagar 43% amb el tram més elevat. Amb un sou de 152.954€ com el d’Ernest Benach representarien 65.770’22€ anuals.
Salomó parteix el fill per la meitat. Haver de pagar l’impost de successió per rebre una herència pot significar demanar crèdits per pagar-lo.
Quan una propietat produeix es paguen impostos. Per exemple quan es paga un lloguer es paga un IVA. Per tant si ens desfem d’un immoble per poder pagar  l’impost de successions es deixa de tenir aquesta rendibilitat.
Perdem rendibilitat. Un altre cas seria si venem les participacions d’empresa emprenedora amb beneficis elevats. Estem perdent els impostos que es paguen per la seva rendibilitat.

Pels més rics tampoc és adequat

Quan més transaccions més IVA has de pagar. Els fills de la Duquessa de Alba seran els responsables
d’una davallada de la recaptació d’IVA del que generi el que heretin.
L’impost de successions el paguen els hereus i l’estat. Quan es divideix patrimoni l’hereu el paga amb ventes d’immobles a un preu injust o en deute per conservar-lo i l’estat ho paga en una pèrdua de rendibilitat del patrimoni.

Pots veure aquest cas dramàtic que no afecta a ningú de classe alta.

Valorar l’eficàcia i l’eficiència
Imaginem que la propietat que s’hereta és una PYME Familiar Emprenedora que té una rendibilitat del 20% anual.
Per heretar es pagaria el corresponent impost de successió i es deixaria de tenir la rendibilitat d’aquestes accions.
Perfecte ara se n’aprofiten els nous accionistes en comptes de la família que s’ha “currat” la idea i que ha treballat dur.

Distribuir amb IRPF i impostos especials
Tornant a la Duquessa de Alba. Què ens molesta d’ella? Què és rica? Que té terres no productives? Què utilitzen fertilitzants?
En comptes de posar un impost als seus hereus crec que seria més just utilitzar els fons Europeus per altres coses i intentar gravar allò que ens molesta.
L’IRPF és un impost que serveix per redistribuir i que ha d’ajudar a cobrir el preu just dels serveis públics.
No és un xec en blanc. Les classes mitges no poden pagar uns serveis d’una qualitat més elevada del valor que realment tenen per la societat.

Quan s’ho queda tot l’Estat
Xina és eficient. Quan nacionalitzes el 100% d’una herència, no la parteixes per la meitat, conserves la seva productivitat intacte.
En l’exemple de la PYME emprenedora, les accions passarien a mans de l’estat i tindria d’empleats la família.
L’estat gaudiria d’una rendibilitat del 20% anual.

No partim l’herència
Cal que les institucions valorin l’esforç en crear beneficis. Que no es penalitzin les inversions de tota una vida que beneficien a tots mitjançant altres impostos.
Quan ens fa “ràbia” una “família-lobby-megarica” ens em de preguntar com és que tenen tans beneficis i posar-nos a treballar per que tinguin competència que els benefici al consumidor i a les classes mitges-baixes.

No paguem més del que pertoca
Quin preu té la nostra seguretat? Que val per nosaltres estar sà? Com valorem l’educació dels joves?
Les preferències en el consum ens poden ajudar a revelar quin valor tenen per la societat aquestes coses.
Tampoc podem pagar per uns serveis public més cars del que realment valorem.

 

Premi polític 2.0 a @donaire
Ho diem @ebenach, @soniola, @riki_kampru, @npini, @afontcu i jo mateix, @jrosell.
Pots veure el debat que hem intercanviat per twitter

Més sobre la rebaixa de l’impost de successions
No us perdeu el podcast de Carlos Torrecilla explicant l’impost de successions a RAC1

Necessites més motius?
No a l’impost de successions

  • Pingback: Cataclisme climàtic 2030. Pels canvis innovadors al 2009 – El Nostre Racó()

  • Jordi,

    Com t’he dit al Twitter tot és discutible. Ara bé, he de comentar-te dues coses: la primera, si heretes una PYME familiar emprenedora, només declares un 5% del seu valor, ja que té una reducció del 95% (si és una PYME familiar emprenedora dono per fet que compleix els requisits). Per exemple, una PYME valorada en 1 milió d’euros, heretada per un sol fill sense patrimoni previ rellevant, generaria un impost a pagar de 2.770,32 €. Si el valor fos 2 milions d’euros, pagaria 9.218,00 €. No em sembla molt, ni obligaria a vendre accions.

    Segona cosa, l’exemple de l’enllaç, a banda de l’innecessari i injustificable toc xenòfob, i de barrejar usdefruits amb fideïcomisos, i dir que ni ell ni el seu pare són hereus (qui ho és, doncs?) cosa aquesta última que se li podria excusar, diu coses incertes. Si el seu pare és usufructuari i ell nu propietari (no fideïcomisari), no es paga el mateix que si ho heretat tot ell. El pare paga per l’usdefruit, i ell per la nua propietat (i quan falti el pare i l’usdefruit es consolidi, tornarà a pagar, però ara és així). Això vol dir que l’impost es fracciona, i es paga menys. Però encara que ho heretés tot ell, per pagar 76.000,00 € voldria dir que la base de l’impost seria de 410.000 €. I si dins l’herència hi ha l’habitatge habitual i d’altres immobles, tenint present que l’habitatge habitual té també una reducció del 95% (amb un màxim de 500.000 €) i que els immobles es valoren per un preu inferior al de mercat, dedueixo que els 76.000 € que diu que paga potser no són ni el 10% del valor dels béns. Jo no ho trobo tant, tot i que ésta clar que si no té líquid li pot causar problemes financers, però això també té solució.

    Dit això, acabo com he començat. Tot és discutible, tot impost es pot reformar per fer-lo més just, i també es pot suprimir, però en tots dos casos tindràs més ingressos que caldrà compensar bé reduint despesa bé apujant altres impostos. Hi ha molta, moltíssima gent, que treballant tant com d’altres no poden estalviar per deixar res en herència. Que aquells que sí hereten comparteixin part de l’herència no em sembla malament.

    • Aquest paràgraf final m’ha encantat. Deixa molt clara la teva postura. Veus l’impost com la generositat dels hereus. Jo no veig quin mal fan els hereus en rebre un herència. És per això que no entenc un recarreg “solidari”, una solidaritat que ja es fa pagar en vida. Estem d’acord que si no quadra, cal que s’augmentin impostos o que redueixin despeses, no trobo lògic quantificar la solidaritat 2 vegades.
      Evidentment es pot ajustar per que no tingui impacte, però si es fa proporcional al patrimoni al final tindrà impacte. M’agradarà veure els moviments empresarials quan el Sr. Botin mori. A no… que ja deu ser a Madrid!

  • No, jo no parlaria de generositat dels hereus, com no crec que es pugui parlar de generositat quan algú paga un altre impost qualsevol. No crec massa ni en la generositat ni en la caritat, tot i que a efectes redistributius poden servir com a complement d’un bon sistema fiscal.

    En realitat, simplificant mooooooolt la cosa podria ser: he d’ingressar 10. Puc ingressar 7 d’IRPF i 3 d’Impost de Successions. O puc ingressar 10 d’IRPF i 0 d’Impost de Sucessions. No crec que la primera opció sigui més injusta que la primera. Únicament es diferent, cada opció grava més unes persones i menys unes altres. I encara hi hauria una tercera opció és: rebaixo la despesa a 7, però aleshores cal decidir quina despesa eliminem, i això és molt complicat.

    I no et preocupis per en Botin, a Cantàbria és dels llocs on es paga poc 😉

  • Veig que també en parles al teu blog.
    De l’exemple que comentes crec que hauria de ser una cosa així:
    A mi m’agraderia que fos alguna cosa com aquesta 8 d’IRPF + 2 d’impostos especials i 0 d’impost de successions.
    Això permet ajustar auqelles coses del mercat que no ens agraden. Com per exemple el que explico del canvi climàtic.

  • Pingback: Opinions sobre l’impost de successions – El Nostre Racó()

  • Pingback: Alimentació 2009: Reclamacions i propostes | El Nostre Racó()