Val la pena fer tests d’usabilitat informals.

En una classe sobre usabilitat i experiència d’usuari vaig demanar un voluntari per ensenyar als alumnes com era un test d’usabilitat informal. Durant la teoria vaig fer centrar-me en aquests punts:

• Enfocament UX: Es tracta de la persona, no del lloc web. Cal centrar-se en el comportament i model mental dels usuaris i no en com ens agrada o l’aspecte a nosaltres.
• Mètodes d’investigació UX: No es tracta de canviar el que no ens agrada, es tracta d’investigar quins problemes es troben. Cal basar-se en el que fan, per què ho fan i qüestionar-se el que pensem i el que es diu.
• Models de comportament: Cal capturar el context i la complexitat: Els models de decisió de compra poden reduir complicacions però no han de simplificar la complexitat. Què ha motivat la visita? Com es comporten quan arriben? Hem satisfet la seva necessitat?

La teoria està molt bé, però quan veus un test d’usabilitat en viu és quan sorgeix la màgia. El test d’usabilitat va anar així:

• Per començar li vaig dir: “No pots fer res malament, és el lloc web que no s’ha ajusta al que necessites i per tant és el lloc web el que ha fallat i no tú. Mira durant 5 segons aquest lloc web i després et faré unes preguntes. Els altres alumnes t’estaran observant i apuntant els principals problemes que trobis al lloc web.”
• Llavors va veure el lloc web durant 5 segons i en acabat li vaig preguntar: “Què és el que recordes?”. Després: “A què es dediquen”.
• A continuació li vaig proposar un escenari per a que fes una tasca representativa: “Imagina que t’acabes de canviar de casa i vols comprar-te un cadira nova per menys de 200€. Intenta comprar-ne una i ves dient en veu alta tot el que vas intentant fer i el que esperes que faci.”
• Un cop vaig considerar que havia acabat vaig preguntar alumne per alumne quins problemes més importants havien observat en l’ús del lloc web per part del voluntari.

En conclusió, ràpidament varem veure els problemes més importants i varem proposar solucions ràpides per corregir-los. Aquestes són les conclusions del test d’usabilitat de “guerrilla” per el Ecommerce que varem provar:

• En el test de 5 segons no va veure que en aquell lloc hi poguessin vendre cadires. Solució proposada: Posar un llistat de categories on es vegi clarament l’amplitud de productes del que es disposa.
• Quan el cercador té la funció d’autocompletat, si no mostra tots els productes semble que no hi siguin. Solució proposada: Deshabilitar la funció o afegir un enllaços de més resultats.
• Al afegir el producte a la cistella hi havia una animació i no s’estava segur de si s’havia afegit o no el producte. Solució proposada: En comptes de tenir una animació, portar directament a la cistella.
• Al intentar treure un producte de la cistella es podria fer clic a “Editar” si no s’interpreta la paperera de reciclatge com a botó de “treure”. Solució proposada: Fer que el botó de treure sigui una “x” i que en comptes de tenir l’enllaç que diu “Editar” canviar-lo per “Configurar”.
• Quan s’intenta indicar la Regió només en surten d’USA i si no es el teu cal anar més avall per canviar el País. Solució proposada: Posar el camp País abans del de Regió per a no tenir que anar amunt i avall.
• Genera confusió tenir un botó de finalitzar la comanda diu “Continuar amb la compra” i un de tornar al llistat de productes diu “Continuar comprant. Solució proposada: Canviar el nom del botó per “Finalitzar la compra”.

Com veieu, tot un èxit amb només 15 minuts. Hi ha eines que graven les visites i pots veure què fan els visitants. En aquest cas tu no els hi proposes la tasca i cal deduir quina tasca estaven intentant fer per poder saber per què fan el que fan. Us hi animeu?